• Imprimeix

L’EAPC publica una recerca sobre vot electrònic com a eina per a la millora de la qualitat democràtica

09/02/2018 11:02
02_votacions_electroniques_jordi_barrat

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 17 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol Votacions electròniques: una eina de gestió pública per a la millora de la qualitat democràtica i la participació política. Es tracta d’un treball dirigit pel professor de dret constitucional de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Barrat Esteve amb la col·laboració de Jordi Castellà i Roca, Mila Gascó, David Dueñas i Cid, Lluís Alfons Ariño i Rubén Martínez Dalmau. És fruit de la convocatòria 2013 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

La publicació constata com Catalunya acumula una llarga experiència en votacions electròniques iniciada a les eleccions autonòmiques de 1995 i en proves experimentals que també es reproduïren a les eleccions de 2003 i al referèndum sobre la Constitució europea de 2005. Si bé a escala catalana els progressos han estat minsos, els municipis han demostrat més decisió amb la convocatòria de consultes populars en diversos formats. Callús (el Bages) i Sant Bartomeu del Grau (Osona) són dos ajuntaments pioners. 

La recerca també posa de manifest com alguns preceptes de la Llei 4/2010, de consultes populars per via de referèndum, continuen pendents vuit anys després. És el cas de la plataforma tecnològica comuna que hauria de permetre la implantació homogènia del sistema de vot electrònic, que no s’ha desenvolupat encara, tot i que experts de diferents disciplines (dret, informàtica, sociologia, gestió pública) i tècnics de les administracions públi­ques catalanes treballen conjuntament en el disseny d’un projecte que pugui ser viable. 

Un sistema madur i útil per millorar la gestió pública

Segons els autors, hi ha diferents tipus de barreres que impedeixen, dificulten o alenteixen el vot electrònic. N’hi ha de tecnològiques, però també de caire social, com les relacionades amb la incapacitat per al vot, la bretxa digital (per edat i recursos) o la necessitat de generar confiança en el sistema de vot. 

Tot i això, el treball conclou que el vot electrònic està actual­ment en una fase de maduresa suficient per ser implantat en diversos àmbits, i que milloraria la gestió pública, per exemple, en casos com les eleccions sindicals o les eleccions a consells escolars. 

D’altra banda, preveu pocs obstacles per a la implantació d’una plataforma institucional de vot electrònic al món local, ja que comptaria amb estructures prèvies com l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). En canvi, les votacions electròniques en les eleccions al Parlament, especialment en el cas dels residents a l’exterior, presenten més incerteses a causa d’un marc legislatiu del règim electoral que deixa poc marge de maniobra a les comunitats autònomes. 

Finalment, la recerca destaca, com a bona pràctica, el sistema de votació provat al Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), on s’ha comprovat que una de les virtuts de l’elecció electrònica és l’estalvi econòmic. L’estalvi rau tant en la reducció d’inversió (eliminació de paper, atenció als membres de les meses, etc.) com en l’estalvi en gestió (reducció dels recursos humans i materials destinats al procés electoral). A més a més, es genera un guany intangible en l’agilitació del procés i l’increment d’una bona percepció de servei públic.

 

Entre els principals beneficis destaquen l’estalvi econòmic, la menor càrrega de gestió, l’agilitació del procés i una millor percepció del servei públic