• Imprimeix

L’EAPC acull una jornada sobre el català com a llengua digital en el marc de l’any Pompeu Fabra

20/09/2018 18:09
09_jornada_rld_pompeu_fabra

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i el Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret (RLD) han organitzat aquest 19 de setembre la jornada ‘Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital’ en el marc dels actes per commemorar l’any Pompeu Fabra. L’objectiu ha estat respondre a la pregunta Què faria Fabra, enginyer i lingüista, davant els reptes actuals de la llengua?

Hi han assistit un centenar de persones i ha estat inaugurada per la directora de l’RLD, Eva Pons, i el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. El titular del Departament ha reflexionat sobre l’actual transformació digital i la certesa que “les coses passen ara però no les entenem fins molts anys després”. “La importància del que va fer Fabra”, ha assegurat, “és similar a la tasca de Vinton Cerf quan va dissenyar el protocol per poder comunicar els ordinadors. Com Fabra, va aplicar el rigor en l’estandardització d’un llenguatge”.

Puigneró ha incidit en les grans oportunitats que ofereix Internet, per exemple en l’àmbit de la radiodifusió amb molts més canals en comparació amb l’etapa analògica. Ha recordat també com el català -75a llengua en nombre de parlants al món- ocupa la 15a posició a la xarxa i ha destacat el domini .cat com la primera gran estructura d’Estat en l’àmbit digital. “Hem de ser més presents que mai a Internet”, ha afegit, ja que la propera gran ofensiva per arraconar el català es viurà a Internet: “hem vist exemples abans i després de l’1 d’octubre”.

La conferència inaugural ha estat a càrrec de la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Maria Teresa Cabré, qui ha valorat la figura de Pompeu Fabra assenyalant que va aplicar a la llengua catalana el mètode professional dels enginyers, amb sentit comú i sentit pràctic. Cabré ha fet èmfasi en les diferències entre els reptes que va afrontar Fabra i els que té actualment la llengua catalana; per exemple, la pèrdua de rigidesa en la concepció de la norma, la importància creixent de l’oralitat o la necessitat d’adaptar-la a tots els usos, que entronca amb la progressiva digitalització. Així mateix, ha apuntat les línies de treball de l’IEC per respondre a aquests nous escenaris.

Posteriorment, han intervingut en la jornada el responsable de recerca del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Martí Petit, amb una ponència sobre la influència de les regulacions tecnològiques en l’ús de les llengües en l’àmbit audiovisual, i Maite Melero, membre de l’oficina Tècnica General del Pla d’Impuls de les Tecnologies del Llenguatge a la Secretaria d’Estat per a l’Avenç Digital , amb la conferència “Llengües no hegemòniques en l’era digital”. Martí Petit ha fet èmfasi en l’oportunitat que representa la nova directiva europea de serveis de comunicació audiovisual. Al seu torn, Maite Melero ha destacat les conseqüències del desenvolupament de la intel·ligència artificial i el tractament de dades massives, i ha assenyalat el risc d’extinció digital del català si no s’hi desenvolupen eines amb aquestes tecnologies.

A continuació, diversos experts en tecnologies lingüístiques han participat en una taula rodona sobre les necessitats que té actualment la llengua catalana: Hortènsia Curell, membre del GRIAL, Grup de Recerca Interuniversitari en Aplicacions Lingüístiques (UAB, UB, UdL i UOC); Lluís de Yzaguirre, membre de IULATERM (UPF); Elena Montiel, membre de l’Ontology Engineering Group de la Universitat Politècnica de Madrid i coordinadora del projecte europeu Lynx (Legal Knowledge Graph for Multilingual Compliance Services); i Manel Sanromà, director de la Fundació puntCAT.

Ha actuat com a moderador de la taula Ricard Faura, cap del Servei d'Inclusió i Capacitació Digital de la Direcció General de Societat Digital del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, que també ha presentat unes primeres conclusions de la jornada. Entre d’altres es poden destacar: la necessitat de disposar de més corpus de dades obertes en català, per facilitar-ne el tractament massiu i el desenvolupament d’eines amb intel·ligència artificial; la necessitat de coordinació i rendibilització dels diversos projectes de recerca en aquest àmbit; i les dicotomies que planteja el futur immediat en termes d’oportunitats (el català és la 15a llengua en presència a Internet) i de riscos (el català té pocs recursos tecnològics i molt fragmentats en relació amb altres llengües).

La cloenda de la jornada ha anat a càrrec de Jordi Ginebra, comissari de l’Any Fabra, i d’Eulàlia Pla, sub-directora general de Recerca i de Formació en Alta Direcció de l’EAPC.

Els vídeos i presentacions de la Jornada estaran disponibles properament al web de l’EAPC.