• Imprimeix

L’EAPC i l’Agència Tributària de Catalunya impulsen el debat sobre transparència i compromís fiscal

25/10/2017 12:10
10_jornada_transparencia_fiscal

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) han organitzat aquest 23 d’octubre la “Jornada sobre transparència i compromís fiscal. Cap a una moral fiscal compartida”, que ha aplegat directius i professionals públics de l’àmbit tributari, professors i investigadors universitaris. L’objectiu ha estat reflexionar sobre la transparència en l’administració tributària, els dilemes ètics en el tractament de dades fiscals i les vies per promoure el compromís fiscal dels contribuents i les empreses.

En la Jornada han participat experts europeus de primer nivell per contrastar les experiències de Suècia i Noruega –estats capdavanters en aquest àmbit–amb els casos de Catalunya i Espanya. La sessió ha estat inaugurada pel director de l’ATC, Eduard Vilà, i la subdirectora general de Recerca i Formació en Alta Direcció de l’EAPC, Eulàlia Pla, i ha comptat amb una setantena de participants. Pla ha donat la benvinguda als assistents i Vilà ha mostrat la seva satisfacció per “encetar la relació entre el món de l’acadèmia i el món de la gestió tributària amb l’objectiu de millorar els nostres enfocaments i ser més eficaços de cara als contribuents i la ciutadania”.

Nova recerca sobre transparència i moral fiscal

En el marc de la Jornada, l’EAPC ha presentat el número 16 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals “Transparència, publicitat, rendició de comptes i govern obert aplicades a una administració tributària del segle XXI”. Es tracta d’un estudi de José Antonio Noguera, Joaquim Campuzano i Toni Llàcer, investigadors del Grup de Sociologia Analítica i Disseny Institucional de la UAB. El treball és fruit de la convocatòria 2014 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública que promou l’Escola. 

La publicació analitza els efectes de la transparència tributària sobre les percepcions de la ciutadania i, per tant, en la seva moral fiscal o motivació intrínseca per pagar impostos. Durant la presentació els autors han constatat que hi ha una correlació positiva i significativa entre les percepcions que tenen els ciutadans sobre diversos indicadors de transparència i bon govern, d’una banda, i la seva predisposició a complir amb les obligacions fiscals, de l’altra. 

També han remarcat que les consideracions de la població envers el sistema fiscal són clau a l’hora de dissenyar estratègies institucionals adients per combatre l’evasió fiscal, que contribueixin tant a millorar la justícia efectiva del sistema com a augmentar els ingressos públics, sense necessitat d’apujar els tipus impositius. I han conclòs que la transparència aplicada a la informació sobre l’Administració pública, és a dir, la divulgació d’informació que és rellevant per a l’avaluació de la seva gestió, pot ser un factor influent en la presa de decisions dels ciutadans a l’hora de pagar impostos.

A continuació l’investigador del CSIC José Fernández Albertos ha presentat una recerca que analitza els biaixos en les percepcions de la ciutadania sobre la càrrega fiscal, en aquest cas des de la perspectiva de la ciència política. La recerca mostra la correlació entre les preferències que tenen els ciutadans sobre fiscalitat i la seva posició subjectiva pel que fa al nivell d’ingressos. Conclou, per exemple, que el desig de progressivitat de la càrrega fiscal augmenta quan les persones entrevistades descobreixen que són més pobres del que es pensaven en relació amb el conjunt de la població, però no a la inversa (és a dir, aquest desig no disminueix quan descobreixen que són més riques). 

Les experiències sueca i noruega

En la Jornada també s’han debatut les estratègies de Suècia i Noruega per millorar el compliment de les obligacions fiscals. Lotta Björklund-Larsen, antropòloga i professora de la Universitat Linköpings d’Estocolm, ha remarcat que la legitimitat dels sistemes fiscals es basa en la percepció d’equitat que susciten en la ciutadania, i ha fet èmfasi en la importància de fer una bona comunicació de les polítiques fiscals. Al seu torn, Andreas Voxberg, representant de l’Agència Tributària de Suècia, ha tractat sobre l’ètica en el tractament de les dades fiscals, i ha destacat que és un element generador de confiança en els ciutadans, molt vinculat a aspectes culturals. Finalment, Mette Myrmell, representant de l’Agència Tributària de Noruega, ha posat en relleu els beneficis de la col·laboració entre l’Administració tributària i les universitats: d’una banda, contribueix a la presa de decisions fonamentades per part de l’Administració i, de l’altra, permet als investigadors accedir a dades d’alta qualitat, els proporciona preguntes de recerca pertinents i els facilita el finançament. 

Després d’un debat ric sobre aquestes matèries, la Jornada ha acabat amb la intervenció de Montserrat Peretó, directora general de Planificació i Estudis Fiscals de la Generalitat, que ha destacat la necessitat d’augmentar la col·laboració entre l’Administració, l’acadèmia i la societat per millorar la gestió tributària.

Podeu consultar els materials de la jornada aquí

En el marc de la Jornada, l’EAPC ha presentat el número 16 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals “Transparència, publicitat, rendició de comptes i govern obert aplicades a una administració tributària del segle XXI”.