• Imprimeix

L’EAPC publica una recerca sobre els efectes de la crisi en el sistema català d’ocupació pública

17/10/2017 14:10
Ocupació pública en temps de crisi. Efectes de la Gran Recessió sobre el sistema català d’ocupació pública

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 15 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol Ocupació pública en temps de crisi. Efectes de la Gran Recessió sobre el sistema català d’ocupació pública. Es tracta d’un treball dirigit pel professor d’ESADE Francisco Longo i el professor de la Universitat de Leiden Adrià Albareda, amb un equip d’investigadors format per Tamyko Ysa, Manuel Férez i Susanna Salvador. És fruit de la convocatòria 2013 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

La publicació analitza els resultats de les mesures preses a Catalunya i a Espanya en el camp de l’ocupació pública durant la “Gran Recessió”, en paraules del Fons Monetari Internacional, una crisi econòmica i financera iniciada el 2007 que ha posat damunt la taula debats fins aleshores menys urgents com ara la productivitat dels treballadors públics, l’anàlisi de resultats o el rendiment dels treballadors.

La recerca vol respondre a la pregunta ‘com ha afectat la Gran Recessió el sistema d’ocupació pública de Catalunya?’. Els autors presenten les principals mesures adoptades durant la crisi econòmica, analitzen el pes i la dimensió de l’ocupació pública en l’esfera macroeconòmica, i identifiquen tres tendències derivades de la situació descrita: l’envelliment de les administracions públiques, la desmotivació dels empleats públics i la temporalitat creixent dels treballadors en el sector públic.

L’estudi presenta un seguit d’elements vinculats a l’organització del sistema d’ocupació pública que requereixen canvis importants per tal de millorar-ne la qualitat. En concret, s’analitzen el sistema d’accés, la carrera professional, els sistemes d’avaluació i rendició de comptes, el tipus de personal que treballa a les administracions públiques, la direcció pública professional i les relacions laborals.

Els autors conclouen que la crisi no s’ha aprofitat com una oportunitat per reformar el sistema d’ocupació pública i desplegar l’Estatut  bàsic de l’empleat públic (EBEP), i que s’ha actuat amb un enfocament a curt termini. Per a ells, “l’ocupació pública ha estat tractada com una font de despesa sobre la qual calia aplicar mesures d’estalvi. En el dilema entre contenció i reforma, els decisors polítics espanyols i catalans han optat per la contenció (...). L’ocupació pública catalana surt de la recessió sense evidenciar canvis destacats pel que fa a la situació anterior a la crisi econòmica.”

Tanmateix, els investigadors també constaten que la recuperació econòmica ha afavorit noves contractacions de personal, i indiquen que en els propers anys s’espera que s’impulsin creixements més o menys significatius de les plantilles públiques, fet que pot contribuir a minorar l’impacte negatiu de l’envelliment de les dotacions provocat per la crisi econòmica.

La recerca vol respondre a la pregunta ‘com ha afectat la Gran Recessió el sistema d’ocupació pública de Catalunya?