• Imprimeix

L’EAPC publica una recerca sobre responsabilitat patrimonial de l’Administració en els partenariats publicoprivats

11/10/2017 14:10
10_publicacions_responsabilitat_patrimonial_administracio_sobreoferta_partenariats_publicoprivats

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba de publicar el número 14 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol “La responsabilitat patrimonial de l’Administració: motiu de sobreoferta dels partenariats publicoprivats”. El treball ha estat dirigit pel professor d’Economia de la UB, Daniel Albalate, i té com a coautors Milagros Álvarez, Germà Bel, Paula Bel, Marc Esteve i Jordi Rossell. És fruit de la convocatòria 2013 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

L’estudi constata que l’Estat espanyol, les comunitats autònomes i el món local tenen una llarga tradició pel que fa als contractes de concessió com a via per formalitzar la col·laboració publicoprivada, tal com certifiquen els projectes de construcció d’autopistes, obres hidràuliques, noves infraestructures ferroviàries, tramvies, metros, aparcaments públics o ports. És en la regulació específica on trobem la figura de la responsabilitat patrimonial de l’Administració (RPA). Una garantia que suposa una cobertura en última instància enfront de la resolució anticipada del contracte i, a la pràctica, incentiva els fons privats a apostar per inversions de rendibilitat incerta.

Els autors assenyalen que les societats espanyola i catalana han començat a familiaritzar-se amb aquesta clàusula com a conseqüència de la fallida de diverses societats concessionàries que han entrat en concurs de creditors i que han reclamat l’execució de l’RPA. És el cas del polèmic magatzem de gas natural Castor, el túnel de l’AVE al Pertús o diverses concessions d’autopistes de peatge, la majoria a l’entorn de Madrid. La hipòtesi principal és que l’RPA ha exercit un paper determinant en l’actual grau de sobreoferta d’infraestructures al conjunt de l’Estat.

El treball de recerca considera que, en moments de fortes restriccions pressupostàries públiques, es podria estar abusant d’aquesta fórmula com a via d’escapament de finançament del pressupost públic, per carregar en futurs governs (i en la ciutadania en últim terme) unes previsions de demanda molt inferiors a les desitjades. Les propostes derivades dels resultats d’aquest treball podrien ajudar a limitar l'excés de provisió d’infraestructures, un dels grans problemes del model de política d’infraestructures a Espanya.

Entre les principals conclusions, l’equip encapçalat pel professor Albalate remarca que l’RPA permet que el negoci principal de les concessions d’obra pública pugui ser la mateixa construcció, amb certa independència del que pugui passar en l’etapa d’explotació. Tradicionalment, l’accionariat de les empreses concessionàries ha estat format per empreses constructores i empreses financeres. De fet, de forma habitual els socis financers han prestat aquests diners sabent que el valor d’aquests actius es trobava protegit per l’RPA.

El treball es refereix a casos com el magatzem de gas Castor, les autopistes en fallida a l’entorn de Madrid o el túnel de l’AVE al Pertús